L’esplai la Fera neix l’any 2010, després que l’equip de monitors i monitores de l’antic Esplai Sant Valentí, decidís engegar un nou projecte al barri del Poblenou. Actualment es troba amb un fort arrelament i impacte al barri, malgrat que li manca el més important, un espai propi on poder realitzar la seva tasca amb les millors condicions. Segons l’article 11, de la llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, del Parlament de Catalunya, els poders públics han de fomentar la solidaritat i la sensibilitat social per tal que s’incrementi la participació social dels infants i els adolescents i es generin espais socials nous que dinamitzin la participació responsable d’aquest sector de la població i afavoreixin la convivència i la integració social en l’àmbit veïnal i local. De similar manera ho exposa a l’article 23 i 57 de la mateixa llei.

Emparant-nos en aquesta llei, la situació actual de l’esplai la Fera és cada cop més difícil: infants i joves sense sala pròpia;  manca absoluta d’autonomia per personalitzar els espais i per decidir els horaris de les activitats; sopars o activitats amb famílies en els que hem de pagar per la reserva d’una sala; dificultats per guardar el material; i absència d’un espai de reunió formal pels monitors/es. Necessitem doncs, un espai propi o compartit, però amb autonomia de moviments i que doni resposta  les nostres necessitats. No hi ha locals o no busquem suficient? Sigui com sigui, volem recordar la nostra necessitat a tot el barri, a  tot el districte, i a tota la ciutat.

Durant aquests cinc anys, hem crescut, hem teixit xarxes, tant a nivell de barri amb l’Associació de veïns/es, com a nivell de ciutat, amb l’Assemblea d’Educació en el Lleure (ATEELL); com a nivell territorial amb ESPLAC, la nostra federació.

Amb tot, i amb la finalitat d’assolir l’objectiu,  proposem dues vies assequibles: convenis entre l’Administració Pública i l’entitat  perquè ens cedeixin un espai adequat, o bé la subvenció per l’adquisició o l’arrendament d’un espai.  Tot i així, qualsevol proposta en benefici de l’esplai, serà deliberada. Entenem i demanem a l’Administració pública i el govern local que compleixi amb els seus compromisos, que el local no és un capritx, és una necessitat. Ja són 5 anys sense un espai idoni per la realització de la nostra tasca, no  volem que en passin més.

I aprofitem per recordar, que no som els únics, que l’educació en el lleure viu i creix al carrer, però també necessita un niu on poder gestar-se. Cal seguir dignificant la tasca educativa dels esplais i caus, que esdevé una part important en el creixement integral de molts infants i motor de canvi social. Tots/es junts/es lluitem perquè cap esplai es quedi sense local! Per reconeixement i per dignitat.


seg

ant