Que la mobilització i unitat de les 30 entitats: associacions, moviments ciutadans i partits polítics que van aconseguir paralitzar el projecte de la passarel·la de Mútua,
ha estat un èxit i una gran lliçó per a tots nosaltres. Sens dubte la lluita i la unitat són les nostres eines més eficaces.

Però sabíem molt bé el que dèiem quan demanàvem una passarel·la de transparència en la sanitat de Terrassa, I això encara no ho hem aconseguit:

Res de transparència. Ni les llistes d’espera s’han fet públiques, ni s’han fet públics els contractes de Mútua amb els Ferrocarrils de la Generalitat, ni hi ha hagut cap claredat respecte a l’administració dels diners públics. El perquè de l’ERO de Mútua el 2011 i ara aquesta gran proposta d’inversió, ni tampoc s’han retornat als treballadors sanitaris les rebaixes sal·larials d’aquests últims anys. Ni s’han fet públics els contractes amb el CatSalut. Ni en sabem res de com es separen o no els comptes de la sanitat pública i els de la sanitat privada. Res de res. Només s’ha parat el projecte de la passarel·la.

En canvi, la realitat sanitària a Terrassa segueix sent tossuda: Temps d’espera excessiu per ser atès a urgències; pacients ingressats a urgències esperant llit durant dies; llargues llistes d’espera per ser intervingut (les més altes de Catalunya); més de dos anys per a les endoscòpies; retallades inacceptables en rehabilitació i retards inadmissibles en les visites per al metge de capçalera i per a les visites d’especialistes. El servei d’hermodinàmica només cubreix 12 hores de funcionament…

Per contra, l’activitat privada floreix i està cada dia més barrejada amb la pública, no tant sols a Mútua on s’utilitzen locals, quiròfans, instrumental i personal indistintamente per la pública i per la privada, sinó també a l’Hospital de Terrassa on confluyesen pacients de Salut21 i del SCS en la mateixa habitació amb diferències d’equitat que atempten contra els drets fonamentals dels usuaris. Altrament, es deriven pacients de la pública a la privada. Com pitjor va la pública, millor per a la privada.

Insistim: ELS DINERS PÚBLICS S’HAN D’UTILITZAR PER A LA SANITAT PÚBLICA i no per fer negocis privats.

Però després de tants anys de portes giratòries i d’opacitat total en la gestió del sistema sanitari, el primer pas és la TRANSPARÈNCIA.

Demanem a aquest nou Ajuntament que lideri, conjuntament amb nosaltres, la lluita per la transparència:

—En les llistes d’espera per a intervenció quirúrgica, per a especialistes, per a proves especials.

—En els contractes amb el CatSalut, amb els convenis entre els diferents hospitals de la zona.

—En la comptabilitat de les empreses sanitàries que reben diners públics.

Volem que des de l’Ajuntament s’exigeixi acabar amb les retallades en la Llei de la Dependència, al mateix temps que exigim que els presspostos municipals contemplin els recursos suficients per tal de donar resposta a les situacions existents en la Nostra ciutat.

S’ha de donar accés a la participació de la població en el control del sistema sanitari a nivell local, mitjançant un Consell de Salut on participin els diferents agents locals de salut i les associacions ciutadanes.

S’ha d’obrir a la ciutadania una oficina de queixes o reclamacions independent dels centres sanitaris per evitar la indefensió davant retards o anomalies.

Els representants municipals als òrgans rectors del CST han de ser professionals, usuaris i/o persones coneixedores de la problemàtica sanitària, no polítics professionals.


seg ant